PATATES ROSTIDES A LES FINES HERBES i LLIMONA

Estic fascinada, no trobo una altre paraula per descriure que sento últimament.

Com ja us comentava ahir, estic enamoradíssima de la filosofia i la cuina de Jamie Oliver, és tant autèntic, sempre buscant la part "aventurera" del plats quotidians, per dir-ho d'alguna manera; aconsegueix transformar un àpat ben simple en una obra d'art. Amb el temps lliure d'aquest dies he pogut interioritzar cada video dels seus programes, cada recepta m'ha ensenyat un munt de coses que sempre donava per suposat i que evidentment tenen la seva explicació.

Encara no he adquirit cap dels seus llibres, però sort en tenim de la xarxa, que sempre podem trobar-ho casi bé tot! Avui, sense seguir cap recepta en concret, però si inspirant-me en la seva manera de cuinar, us presento un plat principalment de patates.

Molt aromàtic, amb ingredients de sempre però amb un toc fins i tot exòtic; la utilització de cítrics és una part molt important per a potenciar el sabor de cada component del plat, a casa no tenia llima (que ell la utilitza molt) així que elaborat les patates amb ratlladura de llimona. Una manera diferent de rostir verdures al forn, fàcil i sense gaires complicacions; la clau està en no tenir por de mesclar sabors i textures diferents!

PATATES ROSTIDES A LES FINES HERBES i LLIMONA

Ingredients (per a 3 persones):

- 3 patates

- 2 pastanagues grosses

- 3 pebrots verds

- 1 ceba

- mig cap d'alls

- branques de romaní

- 1/2 culleradeta d'alfàbrega seca

- 3/4 culleradeta de ratlladura de llimona

- 3-4 fulles de llorer

- sal

- oli d'oliva

Passos a seguir:

Preescalfem el forn a 180ºC només per abaix.

En una safata de forn i fem un llit d'oli. 

Rentem bé les patates i sense pelar-les les tallem a grills (farem la incisió del tall amb el ganivet i fent palanca acabarem de fer el grill, d'aquesta manera quan es cuini deixarà anar el midó que conté la patata), les pastanagues les tallarem a tires, la ceba també la preparem en grills i separem els alls. 

Ho disposem tot a la safata, salem i afegim totes les herbes aromàtiques per sobre (les fulles de llorer les amaguem entre les patates), hi tirem un rajolí d'oli i ratllem una mica de llimona per sobre de tot el preparat. 

Enfornem ben bé uns 50 minuts, de tant en tant anirem remenant les patates per a que tots s'impregni bé de tots els sabors i per evitar que s'enganxi o es cremi. Per a saber si ja està fet, només caldrà punxar una patata, en el moment que no costi foradar-la ja estarà a punt.

Per acompanyar:

Podem preparar amb un parell de culleradetes de mostassa i un rajolí d'oli una salsa que cadascú es servirà al seu gust.

Jo l'he acompanyada també, en un plat apart, una amanida de tomàquets ben madurs, formatge fresc, olives negres, orenga i oli d'oliva. Una mescla de cuina grega i italiana, apropant-nos més a la cuina fresca de primavera.

Desitjo que us agradi i bon profit!
Cristina.

SAQUETS DE COL I PASTANAGA

Sense adonar-me'n compte ja som dimecres, la meitat de les mini vacances ja han passat i ja he fet més de la meitat de coses que tenia en ment! I les que queden encara. 

Ara només penso, s'acosta Sant Jordi... aquest any el pa típic que es prepara aquí Catalunya el preparo jo, la sobrassada i el formatge ja m'estan esperant a la nevera i jo en tinc unes ganes de posar-mi que no me les aguanto jajaja; espero que em surti bé i explicar-vos la meva segona aventura amb les masses de pa! 

Un altre raconet del cap el tinc ocupat decidint quin serà el llibre que vindrà amb mi a casa, la diada de la rosa i el llibre serà l'excusa perfecte per ampliar la meva col·lecció de llibres de cuina. Avui ja m'he perdut una estona al Fnac i la llista hagués sigut llarguíssima... però ja fa temps que vull tenir a casa en Jamie Oliver; el seu programa de televisió era molt divertit, colorista, molt vital... m'encanta! Tot i així, accepto suggerències, me'n recomaneu algun en especial? 

Però l'esdeveniment essencial de la setmana és la preparació de la mona de Pasqua! De moment no us avanço gaire cosa... només que avui no he pogut resistir-me de comprar el motllo per fer l'ou de xocolata i un motlle de bombons especials per aquesta festa :P

I per a que no sembli tot tant dolç, avui us presento una recepta amb uns ingredients que no poden faltar mai a la meva taula, si seguiu el blog, segur que ja sabeu de que parlo... verdures! Un forma original i diferent que menjar sa, aquí teniu els meus saquets de col amb acompanyament de salsa de soja.

SAQUETS DE COL I PASTANAGA

Ingredients (7-8 unitats) :

- 1 col

- 2 pastanagues

- 1/2 carbassó
- 1/2 albergínia

- 1/2 pebrot verd

- 1 ceba

- romaní

- sal, pebre i oli

- salsa de soja

Passos a seguir:

Agafem 8 fulles senceres de la col i les escaldem amb aigua bullent i sal uns 3-4 minuts, es preferible fer-les de dos en dos per a que no es trenquin. Un cop fetes les reservem a l'escorredor.

Amb l'ajuda d'una pela patates, fem la pastanaga a tiretes i les tallem per la meitat, la resta de verdures les piquem ben petites, agafem mitja col i la tallem en juliana. En una paella wok o simplement una paella antiadherent, i tirem un rajolí d'oli i afegim les verdures; assaonem amb el romaní, sal i pebre. Quan la col comença a daurar-se apartem del foc.

A cada fulla reservada i col·loquem una cullerada i mitja de preparat de verdures, tanquem el paquet i el posem en una safata de forn; quan tinguem tots els saquets preparats i tirarem un rajolí d'oli per sobre i enfornarem només per dalt per a que quedin més cruixents. 

Emplatem i servim amb una mica de salsa de soja.

Desitjo que us agradi i feliç setmana, 

Cristina.

WOK de VERDURES amb SORPRESA DE DÀTIL

Es una meravella poder gaudir tants dies seguits d'aquest temps magnífic, sobretot sabent que puc estar a la terrassa treballant sense cap mena de pressió, dibuixant projectes en un estat tranquil i molt agradable. Avui mateix, en el moment que hagi penjat aquesta entrada, ja tinc preparada una sortida amb la cosina per anar a correr! I és que tenim la sort de viure entre camps, estan tant ben comunicades amb Barcelona; un fet molt important, ja que cada dia m'hi haig de desplaçar per anar a estudiar.

Després d'un cap de setmana d'una aportació calòrica notable, entre pastissos i la espectacular focaccia ja era necessari tornar a la rutina del menjar saludable! Per als que es pensin, que la verdura és aburrida, insulsa i de poca versatilitat... atents, esteu completament equivocats. Com ja he comentat varies vegades, no sé que faria sense un plat de verd sobre la taula jejeje.

Us presento un dels plats que preparo sovint (sempre amb variacions, tant de verdures com d'espècies) i que encara no havia transcrit al blog, un wok de verdures amb herbes aromàtiques, on avegades l'hi afegeixo panses i pa ratllat; avui la sorpresa eren el dàtils picats.

WOK de VERDURES amb SORPRESA DE DÀTIL

Ingredients:

- Arrós llarg d'amanides

- 2 escarxofes

- 4 branquetes de coliflor

- 2 carbassons

- 1 pebrot verd

- 1/2 pebrot vermell

- 4 dàtils

- alfàbrega

- 1 branqueta de romaní

- pebre i sal

Passos a seguir:

En una olla apart bullim la quantitat d'arròs desitjada.

Tallem totes les verdures a tires, el dàtils també. En una paella wok ben calenta i tirem un rajolí d'oli d'oliva, a continuació incorporem totes les verdures, afegim les espècies i salpebrem al gust. Anirem remenant amb la cullera de fusta, ho deixarem al foc uns 5 minuts o fins que veiem que les verdures ja són cuites.

Emplatem amb un grapadet d'arròs i les verduretes per sobre, ja el teniu a punt per portar a taula.

Una recepta ràpida, sana i amb una variació de sabors que no et deixarà indiferent! Amb qualsevol resta de verdura que tinguis a la nevera, quedarà deliciós. 

Desitjo que us agradi, 

Cristina.

PEBROTS FARCITS

Aquesta setmana, a la cuina de casa tenim temàtica de pebrot! I és que quan hi han bones ofertes, s'han d'aprofitar, un producte molt versàtil i que acostuma a anar una mica car. La manera més fàcil, còmode i saludable és coure'ls al forn durant uns 40 minuts, pelar-los i amanir-los al gust de cadascú.

Avui per dinar pebrots farcits, amb un senzill saltejat de ceba, pastanaga, col en juliana i formatge fresc engrunat; amb aromes d'herbes de provençals i pebre molt. 

En aquest cas a quedat tot amb una textura cruixent, potser el pebrot hauria d'haver estat més estona coent-se sol al forn, ja que només l'hi he tingut 30 minuts; pensant que després amb el farcit i una altre vegada al forn s'acabaria d'estovar una mica més. 

PEBROTS FARCITS

Ingredients (3 racions):

- 3 pebrots vermells

- 1 pastanaga mitjana

- 1 ceba mitjana

- 2 terrines de formatge fresc

- herbes provençals

- sal i pebre

- oli

Pasos a seguir:

Amb el forn a 180ºC coem el pebrots 40 minuts amb la "closca" treta, com que aniran farcits millor tapar-los amb paper d'alumini per a que la pell no es cremi.

Mentrestant, tallem la col a juliana, la pastanaga a tires gruixudes i la ceba ben fina. O saltegem tot en una paella amb una mica d'oli, salpebrem i posem les herbes aromàtiques. Tot seguit afegim el formatge fresc engrunat i remenem un minut més.

Farcim els pebrots i els duem al forn una altre vegada, 10 minuts i ja estan llests per a servir calents.

Una opció sense greixos, sense gaire feina i amb una diversitat de sabors espectacular!

Bon profit,

Cristina.

SUFLÉ DE FORMATGE

Ja no ho podia allargar més, el pare porta setmanes demanant un suflé de formatge (a més que no vaig aprofitar l'ocasió que ens donava Whole Kitchen en la proposta de gener) i a casa és una cosa que sempre a donat una mica de respecte. I si no puja? Segur que és molt difícil... Però ja no tenia excusa, perquè havia d'utilitzar els motllos havia regalat al pare en promesa que un dia li faria aquest plat.

Com que feia poc l'havia vist al programa de Carlos Arguiñano encara m'hi trobava encoratjada, ingredients que acostumem a tenir a mà i no tant complicada com podia semblar. Així que m'he assegut davant l'ordinador i he tornat a veure el vídeo per a no perdre'm cap detall, classes particulars amb un gran cuiner!

Sé que hi han infinitats de receptes de suflés però el primer cop volia assegurar-me de no cometre cap error. Com que és un plat que dóna molt de joc, ja sigui per un entrant com per a postres, el pròxim que prepari serà dolç perquè em crida molt l'atenció. 

I com ja s'ha comentat en la majoria de llocs, el gran repte ja no és només que s'infli bé, sinó arribar a temps i poder fer una bona foto! Per això ja m'he assegurat de tenir-ho tot apunt per quan sortissin del forn, i evidentment en pocs segons ja començava a desinflar-se.

SUFLÉ DE FORMATGE

Ingredients (adaptat a 2 persones):

- 50 gr de formatge emmental

- 3 clares

- 1 rovell

- 1/2 got de llet

- 1 cullerada de farina

- 1 cullerada de farina de blat de moro (maizena)

- mantega i farina per als motllos

- sal

Pasos a seguir:

Primer de tot escalfem el forn a 175ºC.

Si no utilitzem formatge ratllat tallem a làmines i després a daus ben petits, per a que després es fonguin amb més facilitat. 

Tamisem les farines i afegim la llet, amb unes varetes batem fins que quedi homogeni. Aboquem a un cassó que anirà directe al foc, quan veiem que comenci a espessir anem incorporant el formatge.

Veurem que queda com una espècie de beixamel. 

Quan estigui temperat afegim els rovells i batem una mica.

En un bol apart muntem les clares i aboquem la mescla anterior. Ho barrejarem sense batre sinó amb moviments envolvents, per a que les clares no baixin.

Enfarinem els motllos i els omplim 3/4 amb el preparat.

Fiquem al forn i els deixem 20-25 minuts fins que veiem que han pujat i daurat. És important no obrir el forn en cap moment perquè sinó el suflé baixaria, anirem observant des de fora amb l'ajuda de la llum del forn. Enretirem i a menjar!

Per a presentar-lo a taula bé podeu fregir unes tiretes de bacó o pernil ibèric; si el voleu amb un to més fresc, el cebollino tallat ben fi o espàrrecs verds a daus també queden molt bé.

Després de tot no ha resultat tant complicat i el resultat a sigut excel·lent, a casa a agradat molt; ja està a la llista d'àpats que tornaré a repetir sense que passi gaire temps. El pròxim cop però, amb un formatge més fort.

Espero que us animeu vosaltres també.

Cristina.